El passat diumenge 4 d'abril el suís Fabian Cancellara s'imposà en la prestigiosa clàssica flamenca Tour de Flandes, per davant del flamenc Tom Boonen i del belga Philippe Gilbert. Un dels aspectes més destacats de la victòria d'en Cancellara fou el seu pedaleig.
Des de fa uns anys és habitual, entre els ciclistes especialistes en curses de tres setmanes, un pedaleig amb una cadència molt alta. L'explicació era que d'aquesta manera no es carregava tant la musculatura.
Entre els especialistes en curses d'un dia, no era tant habitual veure aquesta cadència tant alta. En aquest tipus de cursa, la resistència no era tant important com ser un bon rodador amb molta potència i força, més habituats a canvis de ritme secs i curts.
En la cursa d'ahir, mentre Cancellara i Boonen anaven escapats, es pogué observar un curiós contrast. En els murs, mentre Bonnen continuava pedalant amb molta força, Cancellara anava amb una cadència més pròpia a la d'un corredor de grans voltes. I, no ho oblidem, en Cancellara és un rodador especialista en contrarellotges i clàssiques.
No sabem si aquesta el pedaleig d'en Cancellara serà imitat per altres classicòmens i es podrà parlar d'una nova manera de pedalar per a les proves d'un dia, tal com passà amb els voltòmens. Només el temps ho dirà. En tot cas, els que vam veure la clàssica, segur que se'ns quedarà gravat en la memòria com Cancellara, en el Kapelmuur, amb el seu pedaleig lleuger i sense cap canvi de ritme salvatge, s'escapava d'en Boonen. Una imatge poc habitual de veure en una clàssica.
Des de fa uns anys és habitual, entre els ciclistes especialistes en curses de tres setmanes, un pedaleig amb una cadència molt alta. L'explicació era que d'aquesta manera no es carregava tant la musculatura.
Entre els especialistes en curses d'un dia, no era tant habitual veure aquesta cadència tant alta. En aquest tipus de cursa, la resistència no era tant important com ser un bon rodador amb molta potència i força, més habituats a canvis de ritme secs i curts.
En la cursa d'ahir, mentre Cancellara i Boonen anaven escapats, es pogué observar un curiós contrast. En els murs, mentre Bonnen continuava pedalant amb molta força, Cancellara anava amb una cadència més pròpia a la d'un corredor de grans voltes. I, no ho oblidem, en Cancellara és un rodador especialista en contrarellotges i clàssiques.
No sabem si aquesta el pedaleig d'en Cancellara serà imitat per altres classicòmens i es podrà parlar d'una nova manera de pedalar per a les proves d'un dia, tal com passà amb els voltòmens. Només el temps ho dirà. En tot cas, els que vam veure la clàssica, segur que se'ns quedarà gravat en la memòria com Cancellara, en el Kapelmuur, amb el seu pedaleig lleuger i sense cap canvi de ritme salvatge, s'escapava d'en Boonen. Una imatge poc habitual de veure en una clàssica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada